Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere

Carles Capdevila no fa gaire parlava de l’èxit com allò que resideix en el gust per les coses ben fetes. Pel recent periodista finat, l’èxit ja no es tractava de fama, doblers o impacte mediàtic sinó de la qualitat del producte elaborat amb amor i dedicació. Aquesta reflexió em ve al cap per referir-me a la VII Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere celebrada el passat mes de juliol entre els dies 18 i 29.

La proposta d’enguany ha inclòs una dotzena d’activitats com ara formació, concerts en distints formats i distintes agrupacions, una presentació de llibre, dues projeccions, una jornada professional i un espectacle de dansa. Tot plegat s’ha vist integrat en diferents escenaris de la Colònia com ara el Centre Cultural, l’Esglèsia i sa plaça, Ses Minyones i el Club Nàutic.

Pel que fa a la part estrictament musical la Setmana s’ha concretat en cinc concerts i un espectacle de dansa que han girat entorn de tres eixos: el cant gregorià, la música instrumental dels segles XVII i XVIII i les cantadas d’Antoni Lliteres.

El cant gregorià va protagonitzar el primer tram del festival. De la mà de Juan Carlos Asensio, referent estatal en la matèria, vàrem poder gaudir d’una conferència introductòria que va servir de preàmbul tant a la Setmana com al curs intensiu que va oferir durant tres dies a un grup d’alumnes de perfil especialitzat.

Durant la segona vetllada Climent Picornell va presentar la novel·la de Pere Estelrich El misteri del llibre de cant gregorià (Documenta Balear, 2017) que comptà amb la inesperada interpretació de la seqüència Victimae Paschali Laudes –fragment que apareix reproduït en la coberta del llibre– per part de Juan Carlos Asensio qui seia entre els assistents. Picornell destacà la manera com es veuen reflectides les dues afeccions més destacades de l’autor de la novel·la que són la música i les matemàtiques.

La tercera jornada va ser protagonitzada pels alumnes del curs de cant gregorià. Tots ells varen participar en l’eucaristia presidida per mossen Andreu Genovard cantant les parts de l’ordinari de la missa. L’experiència va permetre entendre la funció i significat del repertori gregorià dins el seu context. Seguidament l’Schola gregoriana de Mallorca, dirigida per Sebastià Melià, va oferir un concert.

La quarta i la cinquena jornada varen centrar-se en el repertori de la viola de gamba. Primer va ser el torn de Robert Smith qui des del meu parer ens va oferir un dels recitals més detacats de la Setmana. El reconegut violagambista anglès presentat pel seu company d’estudis Ferran Pisà va oferir en primícia un recull de fantasies de Telemann descobertes i enregistrades recentment per ell mateix al segell Resonus. I en segon lloc va ser la projecció de la pel·lícula Tous les matins du monde (Alain Corneau, 1991) basada en la novel·la homònima de Pascal Quignard. La pel·lícula, que fantaseja en clau poètica sobre la suposada relació entre el mestre Sainte-Colombe i el deixeble Marin Marais, va ser projectada a la plaça de l’Esglèsia.

Dia 23 de juliol va ser el torn del concert d’orgue de Luis Antonio González a l’Església de la Colònia. El destacat musicòleg i clavecinista aragonès va oferir un programa d’obres per tecla de Frescobaldi, Bruna, Cabezón, Arauxo o Bach amb comentaris il·lustratius entre peces del mateix intèrpret.

Aprofitant l’estada estiuenca de González a Mallorca va ser ell qui va liderar el concert de l’Ensemble de la Setmana de Música Antiga centrat en el repertori vocal del músic artanenc Antoni Lliteres. Algunes de les obres interpretades pel conjunt –format per Irene Mas (veu), Eva Febrer i Cristina Altemir (violins), Joan Rodríguez (oboè), Rafel Caldentey (chalumeaux), Marc Alomar (violoncel), Ferran Pisà (tiorba)– feien part dels arxius, fins ara inèdits, de Guatemala. A més, cal destacar que el concert va ser l’enllaç d’una col·laboració entre el Festival de Música Antiga des Migjorn Gran, el Cicle de Música Antiga de Palma i la Setmana de Música Antiga de la Colònia que desitjam tengui continuïtat.

Precisament, el fons de l’arxiu Lliteres de Guatemala va ser tema de debat durant la jornada professional, pronunciada pel musicòleg Antoni Pizà, celebrada el 25 de juliol a les dependències del Club Nàutic. Durant tot el dia musicòlegs i estudiosos de la música d’arreu de Mallorca varen tractar distintes temàtiques i varen compartir experiències en motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

La recta final de la Setmana va concloure amb dues cites realment contundents: el concert de l’Ensemble de la Finnish Baroque Orchestra i l’espectacle de dansa Bach de la companyia Mal Pelo. Per una banda, amb el títol Musica Tramontana el trio finés va defensar magistralment un programa de músiques migratòries dels dos costats dels Alps. Els músics combinaren obres de compositors barrocs amb d’altres de contemporanis.

Per altra banda, i com a darrer acte de la Setmana, dia 29 de juliol a vespre María Muñoz i Pep Ramis varen oferir un fragment de l’espectacle Bach adaptat a una plaça de la Colònia estivada de gent. Segons les notes al programa “la peça combina la dansa de preludis de El Clavecí ben trempat de Bach amb la memòria d’una fuga ballada en silenci. La presència dels intèrprets evoluciona dins d’un pur treball de moviment”. La vetllada finalitzà amb una coda memorable: Muñoz i Ramis dansaren alguns passatges de les suites per violoncel del mestre de Leipzig interpretats en directe i amb gran sensibilitat pel músic resident Marc Alomar.

Tot plegat ens deixa una VII edició de gran altura tant pel que fa a la forma com al concepte de la Setmana. Grans intèrprets, resorgiment d’obres, divulgació, formació i recerca han generat les sinèrgies necessàries per convertir aquesta cita estiuenca en un exponent indispensable de la música antiga a Mallorca. Grans expectatives s’obren per a la VIII edició. Enhorabona Associació Amics de la Música de la Colònia!

Entrades recents