Les cançons que canten els infants: del Cançoner Tradicional a Shakira & Bizarrap music session 53
Entre els dies 3 i 4 de novembre va tenir lloc la XVIII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics a Castelló de la Plana. L’argument de la present edició va ser les formes breus de l’etnopoesia. La nostra comunicació va tractar sobre les cançons que canten els infants i de com s’han anat incorporant les expressions de la cultura global a les formes d’expressió tradicionals.
Actualment les pràctiques musicals dels més petits venen determinades per la creació d’imaginaris musicals col·lectius. Aquest fet ve propiciat per les dinàmiques de les indústries culturals que mitjançant els principals servidors de música en línia –Spotify, Itunes– i de continguts audiovisuals – Tick-Tock o Youtube– han convertit internet en un espai de consum intergeneracional, en un espai cultural compartit.
Conseqüentment, la globalització ha posat en entredit el cançoner tradicional infantil, ben estructurat i clarament diferenciat de les pràctiques musicals dels adults, a favor d’un immens escenari virtual on les fronteres líquides entre les preferències musicals dels adults i les dels infants es desdibuixen. Malgrat això, els infants continuen perpetuant aquelles pràctiques musicals tradicionals especialment en espais lúdics d’exclusivitat no supervisats i continuen jugant i organitzant jocs a partir d’entramats rítmics fora la mirada adulta.
Per això les cançons de triar, els jocs rítmics o de picar les mans continuen exercint una funció altament socialitzadora entre iguals i consoliden aprenentatges comunicatius dins del grup. Però des de la irrupció de la indústria musical a internet les petites formes del repertori tradicional infantil conviuen amb unes pràctiques indiscriminades dictades per les pautes del consum global, sovint de contingut sexista, que suposen un gran repte per a l’educació en la igualtat de gènere i en l’ús de les tecnologies de la informació.
En aquesta comunicació voldríem exposar els primers resultats d’un treball més ampli on s’han observat els procediments lúdics i musicals en un grup d’infants d’entre 9 i 12 anys i que de forma espontània, i no premeditada, combinen de forma habitual les petites formes tradicionals de l’expressió oral cantada amb l’elaboració de coreografies senzilles i reformulacions lèxiques dels majors èxits d’Spotify (valgui d’exemple la mostra Music Session n.53 de Shakira i Bizarrap per ser la cançó de l’aparador global amb més descàrregues d’internet del 2023).
Els resultats obtinguts de tal observació apunten a qüestionar la continuïtat d’algunes de les formes d’un suposat cançoner tradicional infantil, en català, i en verifiquen altres d’adaptades a les opcions estètiques del moment en un espai cultural compartit.
