Joan Mascaró i George Harrison: un pont entre Orient i Occident

Joan Mascaró i George Harrison es varen conèixer l’any 1967 en el programa de televisió de la BBC The David Frost Show.

Cap a la segona meitat dels anys 60 Joan Mascaró congeniava amb els ideals dels moviments de la nova cultura, ideals que l’hinduisme dictamina per arribar a la plenitud de la vida, que són el rebuig a qualsevol forma de violència, amor amb totes les coses i l’individu com a poder vertader de transformació del món a favor del bé comú. Mentre els Beatles proclamaven conisgnes universals com l’‘All You Need is Love’ i el ‘Give Peace a Chance’, Mascaró instava els pacifistes de tot el món a declarar la guerra a la guerra oposant l’ètica filosòfica a tota agressió militar. En aquest context, el projecte vital de Mascaró de servir la humanitat en la tasca de difondre el llegat de la cultura oriental a través d’Occident va veure en l’aliança amb els Beatles l’oportunitat d’assolir un impacte mediàtic de gran trascendència. La ‘Gran Obra’ a la qual es refereix Mascaró en la seva carta a Harrison sorgeix de la convicció que els textos místics de la tradició sànscrita poden il·luminar tot allò que dona sentit de plenitud a la vida dels homes. Inspirat en la idea de fer una gran aportació al món, Harrison escriu a Mascaró per transmetre-li que podria treure noves lletres dels llibres rebuts. La cita daoista del poema del Tao Te Ching apareix anotada a la segona carta que el professor de sànscrit escriu al músic tot incitant-lo que hi posi música. El text en qüestió, un anunci dels beneficis de la saviesa de qui observa el món des d’una mirada contemplativa, degué causar un gran efecte en el beatle pel fet que la cançó no tardà a ser publicada. Així doncs, George va convertir el text de The Inner Light en una cançó que esdevingué un missatge de llibertat inspirat per la traducció del Tao, una de les “llànties de foc” de Mascaró. Anys més tard a la seva autobiografia George Harrison aclariria que The Inner Light va ser escrita especialment per Joan Mascaró.

descarga (1)

“Esperem que les paraules sublims arribin al cor de les multituds”, dirà Mascaró amb el viu desig de fer extensible un missatge ecumènic d’unió entre els pobles. Naturalment, l’interès de Harrison pel professor de sànscrit va anar més enllà d’allò estrictament musical. La idea de l’existència d’un Déu únic en Mascaró conferia la tranquil·litat d’una gran certesa en Harrison. En qualsevol cas, aquest episodi representa un fet generacional, i és que les traduccions de Mascaró, durant la dècada dels anys seixanta i setanta, il·luminaren tants de joves que fixaren la mirada a l’Orient com a manera alternativa al desencís occidental. Des d’aleshores, les llànties de Mascaró no s’apaguen, es continuen editant en llengua anglesa en algunes de les editorials més prestigioses del món.La intervenció de Mascaró, convidat en qualitat d’especialista en llengües orientals, tractà el tema de l’experiència mística. La seva exposició aprofundí en el sentit de la plenitud basat en la contemplació de les formes artístiques o de la naturalesa, instant el públic i els televidents a sentir-se en comunió amb l’Amor universal. Arran d’aquesta primera trobada, Joan Mascaró va escriure a George Harrison convidant el músic a apropar l’orientalisme místic de l’Índia a la cultura occidental. Aleshores ja era coneguda la passió del beatle per la mística del subcontinent asiàtic i la seva relació amb el sitarista bengalí Ravi Shankar. Començava així un petit intercanvi epistolar entre Mascaró i Harrison. En una de les cartes el professor de Santa Margalida va adjuntar un exemplar de Lamps of Fire. The Spirit of Religions, el seu llibre de traduccions de poemes i màximes dels grans mestres espirituals de totes les grans tradicions religioses del món. D’aquesta obra Harrison prengué el text de ‘The Inner Light’, manllevada del poema sànscrit Tao Te Ching ( Llibre del curs i de la virtut ) segons apareix en la traducció anglesa de Mascaró. ‘The Inner Light’ és una cançó de sonoritats clarament índies. L’estètica de la cançó captà ràpidament l’atenció de Mascaró, que després d’haver passat dos anys estudiant llengües orientals al Parameshvara College de Jaffna, Sri Lanka (aleshores Ceilan) se sentia familiaritzat amb aquestes sonoritats. No era la primera vegada que George Harrison feia una aproximació tan explícita a les sonoritats de l’Índia. Uns mesos abans l’àlbum dels Beatles Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967) obria la cara b amb el tema ‘Within You Without You’. La cançó era música índia pròpiament dita, enregistrada als estudis EMI de Bombai i amb músics de sessió indis. La lletra posava de manifest un pensament espiritual que acompanyaria Harrison al llarg de tota la seva vida que versava en una reafirmació de l’amor i en l’existència d’una realitat superior més profunda. Va ser a partir de l’audició de ‘Within You Without You’ que la música es convertiria en el nexe i a la vegada en el pretext de Mascaró per escriure a Harrison: “És una cançó motivadora i podria motivar milions d’ànimes; i hi ha més fites per complir, això només és el principi d’una ‘Gran Obra’”.

[Article publicat a l’especial sobre Joan Mascaró Fornés de l’Ara Balears dia 16 de desembre de 2017

Font – https://www.arabalears.cat/suplements/Mascaro-George-Harrison-Orient-Occident_0_1925207724.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara]

Entrades recents