“No desvirtuem la Sibil·la”
S’albira Nadal i com cada any s’alcen les “tradicionals veus” que adverteixen de la importància de protegir la Sibil·la. Un discurs de qui imagina un Cant molt idealitzat que prové d’un passat remot i immòbil. Puntualitzem però algunes coses. La Sibil·la és una representació que forma part del patrimoni oral. “Oral” significa de naturalesa canviant i que s’explica per processos de transformació que donen lloc a formes d’expressió múltiples.
La Sibil·la com exercici d’improvisació es va anar perdent a les esglésies a conseqüència de les pautes dictades per uns erudits qui transcrivien melodies d’acord amb els valors europeistes del segle XIX. Des d’aleshores, les “versions oficials” de la Sibil·la han anat substituint unes maneres de cantar, vives i canviants, per unes altres, les d’ara, fixes i estàtiques. En canvi, les sibil·les que es representaven a fora de les esglésies varen continuar amb la moda d’improvisar amb la idea d’infondre espectacularitat al Cant. La Sibil·la de L’Adoració dels tres Reis d’Orient de Llorenç Moyà n’és l’equivalent actual.
Des de temps immemorials la Sibil·la ha anat lligada a la idea d’espectacle. Primer com a part de drames litúrgics i després com a personatge autònom. De fet, les prohibicions de Trento que varen acabar amb la Sibil·la arreu de l’Europa continental, varen ser una reacció al tractament espectacular del Cant.
Dit això, el discurs d’haver de protegir la Sibil·la ve d’una visió “objectualitzada” del Cant que forma part d’un passat immòbil que cal conservar igual que es conserva un objecte arqueològic. Tanmateix, la idiosincràsia de la Sibil·la no podria estar més lluny d’això, des de sempre ha estat un exponent de cultura viva i canviant.
El Cant de la Sibil·la viu avui un moment històric important: fa part del llistat representatiu de la Unesco i és reconegut com una de les expressions culturals més ben valorades de Mallorca.
Malgrat es continuarà advertint dels perills de malmenar la Sibil·la, la vigència dels mecanismes d’oralitat continuaran perpetuant-la i tenint-ne cura per donar lloc a propostes de gran creativitat.
