Música i tursime a Mallorca: Los Panderos (en record de Toni Escanellas)
A Mallorca durant la dècada dels anys 60 i 70 varen proliferar els conjunts musicals per tal de respondre a la nova oferta turística. Cada hotel i cada restaurant tenia el seu conjunt resident que durant la temporada alta actuava entre 5 i 7 vegades per setmana. Hi havia conjunts especialitzats en base al tipus de local on actuaven. Els conjunts folklòrics, els conjunts de música tradicional i els conjunts fonamentaven la seva imatge en els models angloamericans.
Val a dir que a principis de la dècada dels 60 molts d’aquests conjunts tocaven un repertori que ho combinava tot: un amalgama de registres que podia anar des de na Catalina de plaça i El Porompomero fins als temes de la cançó francesa, italiana, sudamericana o alguna versió dels Beatles o dels americans Peter, Paul & Mary. Així que a partir dels espectacles als restaurants els conjunts reproduïen els èxits d’aleshores.
Un d’aquests conjunts van ser Los Panderos, tocaven al Meson el gallo del Poble Espanyol i al Molí d’en Sopa. En vaig tenir notícia perquè son pare d’un bon amic, en Tera, hi tocava. Un parell de converses amb la seva família varen bastar per entendre que Los Panderos havia estat un episodi important de la vida d’en Toni. “Durant la temporada d’estiu guanyàvem més a El Mesón el Gallo que d’empleat al banc” em va dir, i gràcies a les imatges que cuidadosament guardava na Virgínia, l’esposa de’n Toni, vaig poder accedir a fonts de primera mà: fotos, discos i un curiós reportatge il·lustrar en una revista alemanya (Freizeit und Rätsel Revue editada a principis dels 70) amb imatges d’Illetes i Magaluf i actuació de Los Panderos.
Los Panderos van assolir la fita dels enregistraments discogràfics amb dos EPS i un LP de la casa mallorquina Fonal. Enregistrar un disc marcava la diferència. Guantanamera, Ball de sa Neu, Olé Chiquilla, Cuac Cuac, Cielito lindo, són alguns dels temes dels seus enregistraments que arrel de l’estudi Paradise of Love o l’Illa imaginada vaig poder escoltar. Amb cobertes per a públics del Molí d’en Sopa i del Poble Espanyol els enregistraments de Los Panderos ens serveixen per explicar una pràctica de la indústria cultural de la música mallorquina que editava per a cada sala o escenari (una pràctica que varen fer també los Javaloyas, Los Cinco del Este, Los Beta Quartet o Grupo 15).
Des de fa gairebé una dècada, la importància d’aquest llegat construït per persones com en Toni, que tenien família i varen veure amb la música una possibilitat de prosperar amb allò que més els agradava, s’ha fet notar en diversos estudis i programes de divulgació. L’historiador Tomeu Canyelles, l’escriptor Tomeu Matamales o la sèrie Cançons d’una illa han contribuït a definir el llegat.
Aquests dies ens ha deixat en Toni i amb ell se’n va un testimoni directe d’aquesta generació que va escriure un dels capítols més rellevants de la història musical i social de la Mallorca dels anys 60’s i 70’s. Ara bé, ens deixen el record i l’estimació per l’ofici de músic, el relleu dels fills que en el cas de Los Panderos han estat i són músics -en Tera Escanellas (Gual Permanent, Extranyament, Rutina) i en Santi Francia (Cap Pella)- i el testimoni impagable d’unes pràctiques musicals que varen contribuïr a engrandir el mite de la Mallorca imaginada, la de les cançons d’amor i les platges paradisíaques.
