Llum de Llull
Llum de Llull
Llull Superfantàstic
Pocs projectes donen lloc a una imaginació tan desfermada com llum de Llull, el segon treball de Cap de Turc, que centra el seu interès en la figura de Ramon Llull. La proposta parteix de la revisió del personatge, suggestiu i antagònic, des d’un vessant arriscat i creatiu, no n’hi ha dubte.
Distints textos captats o adaptats per l’escriptora Laia MaLo, poetessa d’aquest món lumínic, articulen els fils argumentals d’una història que ens explica a Ramon des de distints llenguatges: la improvisació, la poesia, la música i la imatge il·lustrada.
En llum de Llull totes les disciplines es posen al servei d’un propòsit comú: fer mostra de la grandesa de l’Il·luminat i de la universalitat de la seva circumstància. A partir d’uns textos recreats (o directament inventats -quan fa falta-), llum de Llull revisa conceptes fonamentals. Així, la imaginació, la intel·ligència, la mística, la memòria, l’acció o la contemplació re/creen el contrapunt argumental d’una obra que tanmateix en Llull convida a ser la força transformadora per comunicar l’essencial als homes d’avui.
Vet aquí com Cap de Turc és capaç de definir l’essencial. És en el còmic de Max, que quan cal esdevé música, en els versos cantats o parlats de Pep Toni Ferrer i Laia MaLo o en les notes multitímbriques de González i Reus, allò que configura l’amalgama de registres nous i transgressors d’aquest nou univers.
Així doncs, text, imatge i música, per aquest ordre, ens retornen una de les màximes lul·lianes del llenguatge: convertir els infidels a la Veritat. Aleshores els incrèduls varen ser els jueus i els musulmans, avui ho són els corruptes i els ignorants qui han convertit “el petroli en sang divina”.
A tots ells parla Llull, de malnom Superfantàstic, qui, pertorbat, crida que “la imaginació és una potència absoluta que es desplega en la triada: Amant, Amat i Amar!”, diu el vers. A llum de Llull parla el poeta i canta la poetessa amb sentiments retrobats. Un encontre capaç de conjugar passat i present, i retrobar Orient i Occident gràcies a la música. El pes de la tradició, passat, es conjuga amb la força poètica d’un present on “cap imaginació és vista”, i és que per Llull, ho diu la cançó, “no hi ha límit a l’hora de la imaginació”.
Per això la idea de la llum no només respon a la particular interpretació que en fa Cap de Turc. És amb la capacitat de crear i d’imaginar que Llull esdevé Llum. No només és un joc de paraules que brilla, és la viva imatge d’un personatge essencial que resplenadeix.
Llull esdevé una figura sota la influència de l’Orient i la mística de l’Islam, ja ho advertí Joan Mascaró qui sempre considerà Llull una llàntia de foc. L’autor del llibre més gran de tots va viatjar per explorar les geografies dels extrems del seu món: és aquí que apareix el viatge com a símbol de la recerca com actitud vital. Allà, a les campanyes del Nord d’Àfrica hi trobà l’ombra de la incomprensió, el rebuig i la marginació però també el misteri de l’heterodòxia i la creació.
Si Llull va escriure en àrab, i en català, és perquè volia arribar al poble, fer-se entendre. De la mateixa manera Cap de Turc –això és, el músic, el poeta, el dibuixant i el creador- respon des del poble i pel poble amb un llenguatge cruu, sense filtres, i alhora lúcid i entenedor.
Les llànties d’aquest disc us retornaran a la grandesa d’una vida que quedà demostrada no només per la seva capacitat d’haver impactat en el món de la saviesa. En el cas de Mestre Ramon continua sorprenent a qui, fascinat, el perpetua en obres de nova creació, des de Guillem d’Efak a Maria del Mar Bonet, La Fosca o Espiral d’Embulls.
Ara és Cap de Turc qui acudeix a la cita, a l’encontre de Llull i ens fa viatjar per les geografies imaginades de Blanquerna o pels diàlegs d’Amic e Amat com qui albira nous horitzons. Orient és palès en el ritme, el bendir o la darbuca; Occident en el registre, en l’idioma i en també en el llenguatge. Tan se val, tanmateix llum de Llull és ferment, clariana, una intenció. Llull en essència.
