«Ideals of education in modern Ceylon» (1931): les idees pedagògiques de Joan Mascaró Fornés

La conferència «Ideals of education in modern Ceylon» (Ideals educatius al Ceilan modern) pronunciada per Joan Mascaró Fornés (Santa Margalida 1897 – Comberton, Cambridge 1987) durant l’estiu de 1931 al Parameshvara College de Jaffna, actual Sri Lanka, constitueix l’objecte d’estudi d’aquesta comunicació. L’episodi forma part de l’estada acadèmica que durant dos anys va realitzar Joan Mascaró a l’illa veïna del subcontinent asiàtic amb la finalitat d’aprofundir en l’estudi de les llengües orientals, sànscrit i pali, i en segon terme millorar-ne el sistema d’ensenyança del país. Durant el 1930 i el 1931 Joan Mascaró va impartir cursos sobre literatura anglesa i sànscrit entre l’alumnat de Jaffna i estant allà va ser anomenat vice-rector i director d’estudis anglesos. La conferència sobre educació al Ceilan modern de Mascaró s’ha de situar en el context de la crítica al post-colonialisme europeu en un moment de revisió i possibilitats de canvi per part de les autoritats locals. Amb aquesta conferència la posició de Mascaró queda clarament ubicada al costat del moviment independentista de la colònia britànica (Mir, 1998). Per això una de les finalitats de la lliçó de Mascaró va ser la de recuperar i reivindicar l’herència cultural del poble davant l’ofegament sistemàtic que va exercir l’Imperi Britànic a l’Índia com a conseqüència de les polítiques colonials als seus territoris. D’aquí que el sistema educatiu ceilanès, fins aleshores rèplica del de Cambridge, fos replantejat a partir d’un nou projecte d’educació nacional basat en els trets culturals de la gran civilització de l’Índia i l’illa de Ceilan. Impartida en anglès davant les personalitats acadèmiques de Ceilan la conferència tingué un ressò social notable: fou impresa en diversos mitjans escrits i es convertí en l’ideari del programa educatiu del nou projecte del país. 

Antecendents

L’ideari pedagògic en Joan Mascaró ja ha estat objecte de distintes publicacions i estudis (vegeu Bassa, 1997; Maimó, 1990; Munar, 1997; Calafat, 2016). Tots ells organitzen, reconstrueixen i posen en valor la visió educativa de Mascaró a partir d’uns escrits seus que trobem dispersos en els textos introductoris a les seves traduccions, en la seva correspondència o en les seves conferències. A partir d’aquestes aportacions resta palesa una visió educativa i humanística en sentit ampli que defensa el desenvolupament integral de la persona fent èmfasi en les seves possibilitats espirituals i tècniques menades pels camins de l’amor i de la justícia (Maimó, 1990). A partir de l’ideal educatiu d’humanitat que revela Mascaró al llarg de la seva obra ara voldríem centrar-nos en la conferència «Ideals of education in modern Ceylon», un dels pocs textos teòrics de Mascaró que ens permet descobrir el seu ideari pedagògic de forma concisa. Aquest text suposa el punt de partida d’una visió pedagògica més àmplia que anirà implementant al llarg de la seva vida. A partir del cas de Ceilan Mascaró trobarà altres parangons d’aquell ideal en el context, més pròxim, de la seva Mallorca natal. Així, a partir d’una educació basada en la tradició de la cultura viva que representa la veritable “ànima del poble”, la terra i la llengua pròpia seran defensades per Mascaró com els pilars de tota educació nacional.     

Objectius

Amb aquesta comunicació voldria assolir el doble propòsit de sintetitzar l’ideari pedagògic de Mascaró que es desprèn de la conferència de Ceilan i alhora constatar-ne la seva visió d’universalitat. Per això ens proposem assolir els següents objectius:

• Definir les idees principals de l’educació que es desprenen de la conferència «Ideals of education in modern Ceylon».
• Contextualitzar la crítica post-colonialista de Mascaró al sistema educatiu de Ceilan. 
• Aportar noves interpretacions sobre l’estada acadèmica de Joan Mascaró a Jaffna. 
• Elaborar l’estat actual dels estudis sobre la visió pedagògica en Joan Mascaró.
• Constatar les possibilitats de vigència i continuïtat de les aportacions educatives de Mascaró en altres contextos.
• Posar en valor l’ideari educatiu de Mascaró com a model vàlid de cultura de pau.

Metodologia

A partir de la revisió bibliogràfica sobre la matèria i especialment a partir del text original de la conferència de Mascaró elaborarem el buidatge sistemàtic d’aquells aspectes relacionats amb l’ideari pedagògic de Mascaró. Per això revisarem la seva correspondència editada per Gregori Mir, els pròlegs a les traduccions dels llibres sagrats de l’Índia –Baghavad Gita, Upanishads– i les obres de compilació Llànties de foc i La Creació de la Fe. Completem aquesta tasca amb la revisió de les conferències de Mascaró editades a l’obra Diàlegs amb l’Índia i amb les aportacions editades per Gonçal López i Antoni Mas al volum col·lectiu Joan Mascaró i Fornés (1897-1987). D’aquesta tasca esperem organitzar de forma exhaustiva les aportacions pedagògiques de Mascaró en base al text de Ceilan.  

Resultats

En base als resultats de la recerca esperats ja podríem apuntar les principals línies del seu pensament pedagògic que quedaren adscrites a la conferència de Ceilan i de les quals n’apuntem una selecció rellevant:

• L’educació és una via per a la millora de la persona.

Mascaró diferencia entre instrucció (imposició de tasques, exercici pesat i desplaent) i educació (procés natural i joiós tant pels mestres com l’alumnat).

• Mascaró afirma que qualsevol sistema nacional d’educació ha de pretendre desenvolupar el millor de l’ànima col·lectiva i ha de voler obtenir el millor de la ment del país. Segons l’autor aquesta ànima es manifesta a través de les particularitats de la llengua, l’art o l’expressió musical i té el propòsit de mostrar les innombrables possibilitats del bé a la immensitat de l’ànima humana (Mascaró, 1931). 
• Una veritable educació nacional dona valor al propi país, no encotilla, sinó que allibera, fent fruir l’esperit genuí del poble, seguint la cultura viva popular viva i de la terra, i que alhora beu de les arrels de la pròpia tradició.
• L’ideal d’educació basat en l’estudi de la llengua pròpia, la cultura, la religió i la civilització dels avantpassats seran propicis per a la creació d’un art i una literatura moderna i pròpia.
• El camí de la formació de la persona ha de passar necessàriament per la interioritat. Educar és l’acte d’acompanyament en aquest camí i en la seva trajectòria. Així, l’acció educativa ha de contribuir a despertar i a descobrir el món exterior, però sobretot l’interior.
• A nivell curricular cal fomentar el compromís individual del mestres i de la societat en un sistema basat en l’ensenyament de les grans idees de les civilitzacions, el seu art i la seva literatura i fomentar l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la cultura (Mascaró, 1931).

A partir d’aquestes premisses podem apuntar una visió pedagògica universal que va més enllà de l’academicisme, se centra en l’home i la seva interioritat, i es refereix a la globalitat de la persona de l’educand i a tota la seva complexitat (Calafat, 2016). Per altra banda, a partir d’aquesta visió i de la crítica al sistema colonial britànic emergirà la crítica de Mascaró al sistema educatiu espanyol i a la seva visió unitària regionalista que va caracteritzar les directrius pedagògiques durant el franquisme.

Referències

Bassa, R. (1997). Joan Mascaró, un mestre (Breu aproximació al seu ideari pedagògic) a López i Mas (Ed.), Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) (89-94). Universitat de les Illes Balears.

Calafat, M. (2016). El pensament pedagògic a l’obra de Joan Mascaró i Fornés. [Tesis doctoral, Universitat de les Illes Balears]. Repositori de la Universitat de les Illes Balears https://dspace.uib.es>Calafat_Matas_Margalida

Maimó (1990). Joan Mascaró i Fornés. Els múltiples espais de la saviesa. Universitat de les Illes Balears

Mascaró, J. (1931). Ideals of education in modern Ceylon. Ceylan: Parameshvara College/St. Joseph’s Catolic Press.

Mascaró, J. (1997). Ideals educatius al Ceilan modern, a López i Mas (Ed.), Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) (25-32). Universitat de les Illes Balears.

Mir, G. (1998). Correspondència de Joan Mascaró. Editorial Moll.

Munar, M. (1997). L idea d’educació en l’obra de Joan Mascaró i Fornés. Resum biogràfic i selecció de textos. Universitat de les Illes Balears. 

Font: IRED2023, vegeu https://prevenirabandonofp.uib.es/ca/a/fc5ba7a770f9e526de4446315caf671cd6c651ef/Libro-resumenes-IRED23.pdf [pàgines 270 i ss]