El fet social del cant de la Sibil·la a Mallorca. Conversa a Barcelona amb Pere Carulla dins el cicle Trànsits
El passat dia 20 de desembre l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona i el Museu de la Música de la mateixa ciutat varen organitzar el Cant de la Sibil·la a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona. Va interpretar la Sibil·la la campanera Inès Mas, abans una conversa entre Francesc Vicens i mossen Pere Carulla va donar lloc a diverses reflexions sobre el sentit d’aquest cant en els nostres dies:
L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) col·labora amb el cicle Trànsits, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona. En aquest cicle de converses, concerts i litúrgies s’explora el paper que té la música en la pràctica religiosa i la vida espiritual de diverses comunitats religioses presents a la ciutat de Barcelona.
El Qawwali (islam) i El cant de la sibil·la (cristianisme catòlic) són les sessions del 2022 d’aquest cicle, que tindrà continuïtat al llarg del 2023.
EL CICLE TRÀNSITS
El cicle s’organitza al voltant del títol “Trànsits” en el marc de la temàtica “mort o retorn”, que emmarca la temporada 2022-2023 de L’Auditori. El concepte de mort i de retorn transita per totes les tradicions religioses com un dels seus elements centrals. La mort, com a punt crític i extrem del cicle vital, incita a una multiplicitat de ritus de pas en transformació constant.
L’alteració del paisatge sonor quotidià, ja sigui a través de la música o bé amb senyals acústics característics —com el tocar a morts de les campanes, les matraques de Setmana Santa o l’adhan dels muetzins—, és l’encarnació per excel·lència del so entès com a fenomen alterador del medi. Aquesta capacitat transformadora, que circumscriu i relliga esferes socials, temporals i vitals, és l’element clau de la música com a trànsit, com a realització sonora del pneuma diví i com a lligam entre humans.
LO JORN DEL JUDICI. EL CANT DE LA SIBIL·LA
El cant de la sibil·la va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més van arrelar a la Península, sobretot a Catalunya, des d’on es va difondre a Mallorca i a altres territoris després de la conquesta de Jaume I. Es tracta d’una de les pràctiques més arrelades i vives de la música de tradició oral de l’àmbit de parla catalana: un cant a cappella sobre el judici final i l’adveniment de Crist, en boca de la sibil·la Eritrea (sacerdotessa encarregada de donar a conèixer els oracles d’Apol·lo. És la quarta sibil·la, segurament la més coneguda de totes les sibil·les hel·lèniques, que profetitzava a la ciutat d’Èritres de Jònia).
La sibil·la és una endevinadora provinent del món pagà que amb el seu cant pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Es tracta del cant d’un poema sobre el judici final, el iudicii signum, que reproduïa les profecies de la sibil·la d’Eritrea. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i va ser traduïda al català al segle XIII. Inicialment la sibil·la pronunciava un llarg oracle encapçalat per les paraules iudicii signum, en què profetitzava la vinguda de Jesucrist com a jutge i descrivia els terribles successos de l’arribada de la fi del món. La descripció podia ser llarga, amb la processó, o curta, solament amb el cant de la Sibil·la, que podia ser cantat en llatí o en català. El text presenta unes característiques apocalíptiques evidents, començant per: “El jorn del judici / parrà qui haurà fet servici” i seguint per “Gran foc del cel davallarà; / mar, fonts i rius, tot cremarà” i “Ans del Judici l’Anticrist vindrà / i tot lo món turment darà”.
El cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval i va anar desapareixent al segle XVI, arran de les disposicions del Concili de Trento, que el considerava un ritual pagà, en un intent d’unificar i ordenar la litúrgia. Aquesta prohibició no va ser seguida ni a l’Alguer ni a Mallorca, on el cant ha estat vigent ininterrompudament fins avui dia, en què aquest ritu ha esdevingut un dels punts de trobada indiscutibles del calendari festiu mallorquí. Aquesta peça medieval de teatre religiós té una durada de cinc minuts i es representa ben bé abans de la missa del Gall, el 24 de desembre. A l’illa de Mallorca, s’interpreta a totes les esglésies aquella nit, anomenada també Matines (missa de Nadal).
En les versions més tradicionals, la representació és protagonitzada per un nen o una dona vestits amb mantell de seda i una espasa a la mà, que manté dreta davant la cara mentre dura el cant; quan acaba, amb l’espasa forma una creu a l’aire. En algunes celebracions, quan acaba el cant, amb l’espasa es talla una coca que penja del tornaveu de la trona. Antigament es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.
L’interès per El cant de la sibil·la a Catalunya va renéixer al segle XIX, i a Barcelona també s’ha anat recuperant. A Santa Maria del Mar es torna a cantar des del 1948, i des dels anys vuitanta ha anat sonant a parròquies com la de Sant Gervasi i Protasi de la Bonanova, en una interpretació íntimament lligada a Maria del Mar Bonet, que és qui l’ha interpretat. El 2008 es va tornar a cantar a Santa Maria de Gràcia i a la Catedral de Barcelona es va recuperar el 2009.
La singularitat i rellevància d’El cant de la sibil·la dins l’imaginari col·lectiu dels mallorquins i mallorquines, el seu caràcter de representació ritual lligada a un temps (el Nadal) i a un territori (Mallorca), així com les seves característiques úniques, van fer que es declarés, l’any 2010, patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
En el cicle Trànsits, l’OAR col·labora en la sessió d’El cant de la sibil·la, que tindrà lloc a la parròquia de Santa Madrona, dimecres, 21 de desembre, a les 20.00 hores, on es presentarà, en aquesta ocasió, un ofici extraordinari que inclou El cant de la sibil·la per part d’Inès Mas, sibil·lera de Campos, localitat del Migjorn de Mallorca. Com en les darreres sessions, prèviament, a les 18.30 hores, el musicòleg Francesc Vicens Vidal, juntament amb el rector Pere Carulla, presentaran el fet social, religiós i musical de la tradició d’El cant de la sibil·la a Mallorca, a la mateixa església. ENTRADES EXHAURIDES.
Si voleu assistir a altres cants de la sibil·la que es podran sentir enguany a Barcelona, aquí teniu la llista:
- Basílica de Santa Maria del Mar. Plaça de Santa Maria, 1. 24 de desembre, a les 20.00 h.
- Basílica de Santa Maria del Pi. A càrrec de Mariona Sagarra. Plaça del Pi, 7. 24 de desembre, a les 23.30 h.
- Catedral de Barcelona. Pla de la Seu, 3. 24 de desembre, a les 22.45 h.
- Església de Sant Gaietà. Carrer d’Enric Granados, 6. 24 de desembre, a les 19.00 h.
- Parròquia de Santa Maria de Gràcia.A càrrec de l’Orfeó Gracienc. Carrer de Sant Pere Màrtir, 5. 24 de desembre, a les 23.30 h. Organitza: Fundació Festa Major de Gràcia.
- Parròquia de Sant Martí del Clot.A càrrec de l’Orfeó Martinenc. Plaça del Canonge Rodó, 1. 22 de desembre, a les 21 h. Organitza: Orfeó Martinenc.
- Parròquia de Sant Medir. Carrer de la Constitució, 17. 24 de desembre, a les 20.00 h
Font: https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-afers-religiosos/ca/noticia/el-cant-de-la-sibil%25c2%25b7la-lo-jorn-del-judici-patrimoni-cultura-i-espiritualitat-a-barcelona_1236357
