Un nou llibre analitza l’impacte de la Sibil·la 10 anys després de la UNESCO

Lleonard Muntaner publica La Sibil·la després de la UNESCO, de patrimoni immaterial a la reafirmació de la identitat del musicòleg Francesc Vicens amb pròleg de Kika Coll , directora insular de patrimoni. L’obra analitza l’impacte que suposà que el 2010 aquest Cant fos inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO mereix.

El volum, de 200 pàgines i gairebé un centenar de fotografies,  ressegueix les constants i els canvis de la Sibil·la durant els darrers deu anys. La visibilització a nivell global d’un Cant fins fa poc exclusivament arrelat al nostre territori ha menat al sorgiment de noves representacions, sovint descontextualitzades, en alguns casos folkloritzades. Tot plegat, tanmateix, ens condueix al debat inajornable sobre com es construeixen les identitats col·lectives i individuals. Com volem ser vists com a poble? Com volem ser representats? I quina capacitat tenim per consensuar símbols?

La Sibil·la després de la UNESCO. De patrimoni immaterial a la reafirmació de la identitat

Vet aquí algunes de les preguntes que aquest llibre pretén abordar mitjançant l’anàlisi de registres audiovisuals i fonts documentals de les sibil·les d’arreu de Mallorca dels darrers deu anys, i també a través de fonts orals, en un 25 d’entrevistes a músics, sibil·leres, sociòlegs , periodistes i productors musicals, entre d’altres -Júlia Colom, Maria del Mar Bonet, Ivan Murray, Joan Parets, Helevorn, José Maria Moreno, Amadeu Corbera, Ricard Terrades, Antoni Riera, entre altres- que durant la darrera dècada han tingut un paper actiu a nivell social, cultural, religiós i/o polític. Tot plegat per poder reconstruir el panorama sociològic de la Sibil·la després de la UNESCO.

Entrades recents