Ferments

A partir de la pregunta de si existeix una música que caracteritzi els artistes de Mallorca, més enllà de les expressions típicament tradicionals, Miquel Brunet reflexiona sobre la identitat musical mallorquina a partir d’un exercici de creativitat en estat pur. Durant tres dies del mes de novembre Miquel Brunet va reunir una vintena de músics destacats de l’àmbit de la música tradicional i de la nova i flamant nova generació de jazzístes illencs. Inspirat pel disc Bitches Brew de Miles Davis, Brunet organitzà una activitat creativa compartida en base a els Elements, el Verb, el Tast i el Ball. Cada un d’aquests àmbits serviria després per donar un ordre aparent a la seqüència lògica de Ferments que va des de les tonades del camp i la sibil·la al verb (de les rondaies i la glosa), passant per un tast de sopes mallorquines i un ritual dansat contemporani.

Gràcies a l’edició de dos CDS i un DVD, molt ben editats, per cert, podem assaborir el resultat d’aquest exercici d’intercanvi musical, verbal i gastronòmic des de l’honesta improvisació.

Sense una voluntat inicialment pretenciosa Ferments, sense voler, dona amb possibles solucions de continuitat del repertori tradicional de Mallorca. Expressat amb mitjans actuals i amb llenguatges actuals, el mapa sensitiu de l’Illa es (des)dibuixa seguint els paràmetres de sempre. Els millors cantadors i els millors improvisadors es troben aquí per explorar les possibilitats estètiques d’unes melodies conegudíssimes, tanmateix irreconeixibles. La Sibil·la o les Rondaies queden sotmeses al joc de tensions entre els valors de la tradició i de la modernitat amb resultats constantment sorprenents. El llenguatge del jazz es fon i es fussiona amb les sonoritats tradicionals de Mallorca amb els procediments que ja empraven els antics cantadors. Tanmateix l’actitud a qui pugui semblar irreverent queda legitimada per uns músics i uns rapsodes disciplinats que es mantenen respectusosos entre ells fins a l’extrem.
Qui escolti o visioni Ferments no quedarà indiferent a les sonoritats de les tonades del camp (Biel Majoral), de la Sibil·la en clau de jazz (Júlia Colom), de les súpliques de Bernadet (Antoni Artigues) o de la solemnitat del vers (Mateu Xurí). A més, l’exòtica versió en rus i en anglès de l’Amor de les tres taronges (Ugis Praulins i J. Colom) aporten el grau de cosmopolitisme i universalitat que la mirada forana porta més enllà de les fronteres de l’Illa aquest exercici de creativitat. Per acabar, el tast del vi i del menjar aporten la dimensió més visceral a Ferments. De la vinya al vi i del vi a al cant, o també, de la cuina al plat i del plat a la veu per concloure que “dins un calderó hi pot cabre una essència, hi pot cabre una nació, tota la seva existència”(Mateu Xurí).
FERMENTS. El mapa sensitiu d’una illa. Miquel Brunet, Ona Edicions, 2015
Entrades recents