Tanxugueiras, Bandini o la mala guanyada Chanel del Benidorm fest 2022)

Recentment hem estat testimonis d’un nou episodi d’aquells que ens recorden, una vegada més, el despropòsit que en bona mesura és, especialment des de les últimes dècades, el Festival d’Eurovisión i tota la parafernàlia que l’enrevolta.

A l’edició 2022 el Festival Benidorm Fest va reunir tot un seguit d’artistes espanyols d’entre els quals n’havia de sortir l’actuació que representaria el país a Eurovisión. El sistema va per votació popular però un jurat “d’experts” supervisa el procés i té la darrera paraula (sobretot des de l’any que va guanyar Rodolfo Chiquilicuatre amb el seu “perrea, perrea…” una paròdia en tota regla de l’esdeveniment internacional).

Enguany les tres actuacions més votades varen ser “Terra” de les gallegues Taxungueiras, “Ay Mamá” de Roberta Bandini i “Slomo” de Chanel. Tres models de feminitat relacionats amb tres experiències culturals certament contrastades:

– “Terra”, cantada en gallec i amb referències musicals celtes (pandeiros) mostra un grup de dones que ens recorden un akelarre en tota regla. Cares pintades i un cert descontrol intencionat recreen un concepte femení certament empoderat en dones matriarques que canten amb força i agressivitat. La performance es presenta amb un intens component rítmic i amb la projecció d’imatges de la Galícia rural, rostres d’àvies, que reforcen la idea dels ancestres i de la terra.

– “Ay mamá”, és un homenatge a la vida a través de la figura de la dona mare, feminitat vs. fertilitat que es presenta en cru, per mitjà d’un pit gegant i la voluptuositat d’una dona embarassada. Són vàries dones vestides de blanc i de beix que es representen a elles mateixes nues, amb un tema ràpidament engrescador. A la tornada (mamamamama…) el joc d’ambigüitats entre els mots “mare” i  “mama” (pit) és prou evident. El text enalteix la figura de la mare, aquella que cuida, protegeix i  procurà la pau dins el nucli familiar, pateix en silenci, etc.

– “Slomo”, és una dona altiva, seductora i sexualment agressiva que es presenta a ella mateixa com objecte de desig. De concepte estereotipat latino, canta en spanglish.

Aquestes tres actuacions varen ser finalistes, i davant l’oportunitat de poder representar Espanya a Eurovisión amb una proposta intercultural i reivindicativa -vinculada a la pluralitat lingüística, a la fertilitat o a l’empoderament femení- es va optat per, una vegada més, silenciar l’Espanya plural, intercultural, de dones sàvies i de cultura ancestral. Enlloc d’això ens representarà una “carmen”, un objecte de desig en estat pur, una mercaderia pop, una proposta que no diu res d’aquest país que representa, o ho diu tot…