“La caza” amb els tòpics regionalistes de Mallorca
El passat mes de gener es va estrenar la segona temporada de la sèrie “La caza” a TVE. Rodada a Mallorca, a indrets emblemàtics de la Serra de Tramuntana, la sèrie inclou localitzacions de Valldemossa i de les zones boscoses i muntanyenques de la zona des Teix, el santuari de Lluc i el Camí de l’Arxiduc.
El primer episodi de la segona temporada, titulat El Cant de la Sibil·la, comença a Valldemossa durant les festes de la Beata. Durant els 6 minuts de la introducció els telespectadors són testimonis de l’ús de tots els tòpis possibles de l’experiència folklòrica i regionalista imaginada: colles de xeremiers vestits a l’antiga, dimonis de correfoc, pirotècnia, caperrots (de Caimari), veim l’article salat sobre un programa de festes (Concierto de Sa Beata), la bandera de Mallorca i fins i tot assistim a un concert de la Sibil·la. A això cal afegir la invenció de topònims com ara Tramuntana o Lluc des Teix.
La caza. Tramuntama, episodi 1 (temporada 2). El Cant de la Sibil·la: https://www.rtve.es/alacarta/videos/la-caza/capitulo-1-cant-sibi/5758049/
L’experiència és una continuació implacable de l’ús estereotipat de les tradicions que respon a la visió pintoresca i folklòrica del tòpic local. Tot plegat, es mostra en una peça audiovisual descontextualitzada que dona pas a l’experiència del folklorisme (terme acadèmic que serveix per designar la transformació de paràmetres com finalitat, context i/o protagonistes d’una suposada activitat cultural “autèntica” o “original”). Així una Sibil·la de primavera o unes festes pasquals de la Beata (la ficció se suposa que transcorre a principis d’abril), constitueixen exemples paradigmàtics de folklorisme.
Al web de la sèrie podem llegir que “en estos episodios de La caza. Tramuntana hemos descubierto que nada está hecho por casualidad. Todos los detalles están cuidados al máximo y no hemos querido que os perdáis ninguno de ellos”, i immediatament s’ofereix un llistat descriptiu amb una ressenya històrica que inclou caparrots, “el canto de la sibila” “como una muestra más del trabajo que han tenido los guionistas al informarse de las tradiciones de Mallorca”.
Naturalment es parla de la UNESCO com a marca de legitimació (tant la Serra de Tramuntana com la Sibil·la hi estan catalogades) i es posen piulades d’espectadors que apludeixen el Cant com exemple de bona pràctica.
En qualsevol cas, el com i el quant de l’experiència tradicional que proporciona aquest episodi queda totalment ubicada en un escenari de ficció, que tot i desubicar els ítems tradicionals que tracta serveix per sustentar un relat de ficció que vol mostrar l’autenticidad local imaginada.
Res més lluny de la realitat Mallorca segueix perpetuant els procediments d’idealització del lloc de sempre: des del viatge de George Sand i Chopin a Valldemossa i tota la saga de viatgers europeus que els seguiren (Laurens, Vuillert, Boyt) fins a la cultura pop dels anys seixanta, passant pels anuncis publicitaris d’Estrella Damm de l’última dècada fins arribar a l’escena actual de la música pop insular.
Per tots ells, Mallorca ha esdevingut l’illa imaginada, un indret que magnifica l’experiència local i que es projecta al món a través de diversos mecanismes de difusió massiva. Amb “La caza” actualitzam els formats d’una visió de Mallorca benintencionada però certament centralista i tipificada de la colònia.
