I cantaven un Càntic Nou…

Ref.: VICENS, Francesc (2010): I cantaven un Càntic Nou… Els ancians músics de l’Apocalipsi a l’art romànic hispànic, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

La llibre que aquí presentem aborda el tema dels vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi en la iconografia monumental del romànic als regnes hispànics cristians. La presència d’aquests cicles ha motivat un estudi en el camp de la investigació iconogràfica a partir d’una metodologia interdisciplinar. La història de l’art, la història de la música, la iconografia i l’organologia es combinen en el procés d’elaboració de la tesi ordenant i agrupant de manera sistemàtica les tradicions artístiques del tema, cercant les seves fonts d’inspiració i focus d’irradiació. D’aquesta manera, s’acoten les peculiaritats del tema a Catalunya, Castella, LLeó-Galícia i Navarra i les seves  possibles vies de relació. A la vegada, es presenta un extens material textual relatiu als Ancians de l’Apocalipsi que permet delimitar els temes i subtemes de l’ iconografia musical (el valor de la geometria, de la reialesa, de l’al·legoria cristològica, etc). D’aquí sorgeix una interpretació dels programes musicals del romànic hispànic que permet donar resposta a aquests conjunts en comparació als de la resta de l’Europa romànica.  Per això, hem dividit el treball en quatre nivells de recerca exposats en quatre capítols:

• El primer, determina l’objecte d’estudi dins els límits cronològics i geogràfics del tema determinant cada una de les tradicions com a testimoni de la producció artística impulsada des de la cultura dels monestirs i les catedrals.

Dins aquest exercici de delimitacions de models i estils hem tingut en compte els precedents francesos que es remunten a la primera meitat del segle XII i que en alguns casos esdevenen referents artístics de primer ordre.

• Donada la importància de la tradició textual als comentaris del llibre de l’Apocalipsi hem optat per dedicar el segon capítol íntegrament a les fonts escrites. La tradició exegètica dels escrits patrístics i la tractadística científica medieval seran el fonament teòric per entendre el simbolisme dels Ancians en la seva afecció literària. Els comentaris a l’Ap.IV de Beda (s.IV) fins a Beat (s.VIII) no només es fan ressò de l’aportació ticoniana si no que condicionaran part del suport conceptual que amaga el repertori iconogràfic de les visions apocalíptiques i dels Ancians músics en relació als seus contextos de representació. Aquests continguts, transmesos al segle XII gràcies a les aportacions d’Honori d’Autun i Haymo, s’expengueren pels Regnes Hispànics a conseqüència del paper que tingueren les biblioteques dels centres monàstics i catedralicis, com Santa Maria de Ripoll, Silos o Santiago, i la circulació de còpies dels principals textos.

• En el tercer capítol posem en relació textos i imatges. La innegable finalitat laudatòria dels vint-i-quatre Ancians adquireix un sentit particular en funció del context programàtic de cada indret. Mentre que aquests contextos estan inspirats en els misteris del cristianisme que revelen els comentaris a l’obertura dels set segells apocalíptics, els cicles d’Ancians formen part de la metàfora litúrgica dels cors celestials com a imatge prototípica de l’exemplum que predicava l’Església. Institucionalment, l’Església es va veure impulsada pels dictàmens de Cluny consolidant en la iconografia un poderós medi de comunicació de missatges adoctrinadors dirigits a les masses.

• Finalment, en el darrer capítol determinem el repertori d’imatges dels diferents instruments musicals que apareixen representats dins aquests cicles; aquests repertoris organològics recullen amb una forma concreta el pensament exegètic musical d’aleshores. Com a reflex del pensament enciclopedista, el repertori organològic apocalíptic se’ns presenta amb afinitat per una estètica que proporciona amplitud formal al terme cithara que és representat des del gust per la variació i la pluralitat d’instruments.

­

Per tal de poder consultar totes les fonts utilitzades s’inclouen tots els monuments i tots els textos agrupats en forma de catàleg com annex del volum.