El paisatge com objecte d’estudi transversal. Una nova monografia col·lectiva de Tirant lo Blanc
CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL
DEL PAISATGE: VISIONS DEL PARADÍS DES DE L’ART, LA CULTURA I L’EDUCACIÓ
Francesc Vicens Vidal
Publicació col·lectiva sobre el projecte d’investigació Cap a una Ecologia Integral del paisatge. Visions del paradís des de la transversalitat. L’illa de Mallorca passat i present, València: Tirant lo Blanc, 200 pàgines / més informació AQUÍ
El propòsit principal del llibre que teniu a les mans és encarar el concepte del paisatge des d’una perspectiva transversal, cultural i col·lectiva. A partir de l’estudi de cas de l’illa de Mallorca i del concepte d’«Ecologia Integral» descrit a la carta encíclica Laudato Si del papa Francesc, l’obra tracta el paisatge com una expressió paradigmàtica de la Casa Comú.[1] La idea de l’ecologia integral que recull la carta encíclica és entesa com un nou paradigma de justícia, una ecologia que incorpora el lloc de l’ésser humà en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l’envolta. La perspectiva integral incorpora també una ecologia de les institucions i una ecologia cultural que en tot moment té repercussions en la vida quotidiana, en l’ambient que ens rodeja i en la qualitat de vida de les persones. Així, la relació entre els assumptes ambientals i les qüestions socials i humanes parteix d’un vincle inseparable de la noció de bé comú. Aquesta idea holística de l’ecologia té afeccions des de molts d’àmbits de la societat i de la cultura i entén el medi a través del paisatge com l’espai físic i al mateix temps simbòlic. D’aquesta manera, la qüestió de com els humans ens relacionam amb el món ha estat la idea primigènia d’aquest treball.
El llibre ve estructurat en quatre apartats que agrupen temàtiques afins i un epíleg. Cada un d’aquests apartats representen visions sobre el paisatge que van des del mite de l’illa paradisíaca construït sota la mirada artística, fins a la transformació del paisatge a partir de propostes educatives d’intervenció de l’entorn. Entremig es donen altres visions de Mallorca interpretades des de l’experiència de l’inefable, així com es tracten els antagonismes del sensacionalista paradís d’excessos mostrat pels mitjans de comunicació.
El primer bloc d’aportacions —El mite de l’illa paradisíaca— parla precisament d’això. Explica com el paisatge de l’illa en general i el de la Serra de Tramuntana en particular, ha donat lloc a visions estereotipades del clixé de Mallorca com a paradís perdut de paratges imponents i de racons esplèndids de gran bellesa natural.[10] És el relat del mite de l’illa de paratges imponents a través de l’experiència del pintor alemany Hans O. Poppelreuther qui durant la primera meitat del segle XX passà diverses temporades a l’illa de Mallorca fascinat per la lluminositat del seu paisatge i la vivacitat dels seus colors. Blanca Ballester en el seu capítol «Un resumen de Hans Poppelreuther: l’encegadora lluminositat de l’illa de la calma» presenta uns textos de caràcter autobiogràfics de l’artista, fins ara inèdits, que tanmateix perpetua el mite de Rusiñol tant en la vessant pictòrica com literària. A continuació, Concepció Bauçà de Mirabò posa de manifest la Serra de Tramuntana com un espai emblemàtic de l’illa que, objecte d’una idealització mítica per part de viatgers i artistes romàntics, ha inspirat gairebé un gènere propi del paisatgisme a Mallorca. Com a font d’inspiració la Serra ha donat lloc a una producció artística rellevant on els artistes han projectat i concretat els seus valors. En aquest sentit, l’autora destaca com s’han mantingut en el temps aspectes ja formulats al segle XIX entorn de la Serra com a nucli estètic, focus d’espiritualitat, mirall d’identitat i cultura que reunia la natura i l’acció humana en perfecta simbiosi. Aquest fet va propiciar que l’any 2011 el conjunt de la Serra de Tramuntana fos declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural. Deu anys després Bauçà de Mirabò ens ofereix una anàlisi de perpetuïtat dels valors i mecanismes que la mantenen intacte alhora que la postulen com un dels espais més emblemàtics i identificats de la Mallorca del segle XXI.
El següent bloc d’aportacions —L’illa des de l’experiència de l’inefable— és una aproximació reflexiva al paisatge de Mallorca des de l’experiència espiritual i colpidora. Per una banda, el text d’Antoni Rebassa «Una mirada integral sobre la natura. La urgència dels valors intangible» és una crida a la importància de revisar, des de l’antropologia, les formes amb les quals la humanitat s’ha relacionat amb la natura des dels últims temps. Davant la banalització del paisatge a favor d’un progrés entès des de la vessant capitalista-materialista, aquest text reivindica la mirada atenta i profunda al paisatge de Mallorca des dels valors intangibles que tradicionalment el perpetuen. En el seu treball Rebassa reivindica el paisatge com un espai sagrat, emblemàtic, un paisatge continent d’indrets essencials i irrenunciables en la configuració cultural de les comunitats locals que hi exerceixen un valor simbòlic que cal preservar. Per altra banda, el capítol «El paisatge de Mallorca com a visió universal en l’obra de Joan Mascaró i Fornés» que signen Francesc Vicens i Margalida Calafat constitueix un relat del paradís perdut des de l’experiència cultural i mística de Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), el traductor de sànscrit i orientalista de les universitats d’Oxford i Cambridge i que des de l’exili voluntari va projectar una mirada idíl·lica i literària a la seva illa i a la seva vila natal, Santa Margalida. El text analitza el discurs de Mascaró sobre el paisatge de Mallorca, una visió mítica que es manté intacte en la memòria però que es veu corrompuda per l’implacable avanç del turisme considerat una força depredadora. A través de l’estudi intertextual de fragments de la correspondència i del pròleg pòstum de La Creació de la fe (1994) es revela la visió mascaroniana d’un paisatge illenc marcat, a parts iguals, per les referències culturals dels poetes de l’Escola Mallorquina i pels poderosos records de llur infantesa.
El tercer bloc —Visions antagòniques del paisatge— posa el focus d’atenció en els mitjans de comunicació i en les conseqüències que han tingut pel turisme en la trencadissa del tòpic paradisíac de l’illa. Aquí, la visió del mite romàntic és substituïda pel mite dels excessos; tal visió es contraposa a la creació i revifalla del moviment ecologista organitzat i per la urgent revisió del model econòmic vigent. El text de Tomeu Canyelles resulta d’una visió antagònica del paradís romàntic. El seu autor ens presenta l’antiparadís per mitjà del turisme d’excessos que localitza a Magaluf. Segurament cap altre indret del litoral illenc pot mostrar una evolució urbanística tan ràpida i ferotge. Després d’una primera generació d’edificacions que varen esdevenir segones residències d’estiu, la zona va experimentar un intens procés de turistització a finals dels anys cinquanta que gradualment va convertir aquest racó del litoral del municipi de Calvià en una de les marques turístiques més reconegudes i també controvertides de la Mediterrània. Sens dubte es tracta d’un antic paradís que a cop d’escàndol ha esdevingut emblema internacional del turisme de gatera. Per altra banda, Antoni Vives a propòsit del capítol «Del Diario de Mallorca al Gob: relat turístic colonial i identitat ecologista local a Mallorca (1970-1973)» ens ofereix una acurada anàlisi sociològica sobre els orígens del moviment ecologista organitzat a Mallorca amb relació a l’emergència d’una sensibilitat naturalista antagònica al turisme extrem. Tot i posicionar-se en contra del viatge d’oci massificat, Vives parteix de la idea que el discurs turístic ecologista es basa en el mite masculí de l’explorador pioner descobridor d’unes terres verges feminitzades. Aquesta narrativa d’origen bíblic és comú també al discurs ecologista que a nivell global es va esdevenir a partir dels anys 70 i s’enunciava des de la mirada del naturalista que en tant la coneix defensa la naturalesa verge. En el seu capítol, Vives ens explica com en el context de Mallorca la identitat local de l’ecologisme es va configurar a través del procés de recepció del discurs turístic sobre el paradís perdut. Per fer-ho l’autor excava en l’arqueologia textual del relat turístic del paradís perdut a Mallorca des de Santiago Rusiñol i Robert Graves fins arribar a una sèrie d’articles coetanis de Diario de Mallorca que varen suposar l’establiment de la primera llavor ecologista que més tard conduiria a la fundació del Grup d’Ornitologia Balear (GOB).
El següent bloc —Transformar el paisatge: experiències educatives— està dedicat a la intervenció del paisatge a partir de vàries propostes realitzades des del camp de l’educació. Així, la intervenció de l’entorn des de l’àmbit educatiu reglat és el que expliquen els capítols de Noemy Berbel «La transformació del paisatge a través de l’educació artística» i Francesc Vicens «Cap a una consciència ecològica des de l’educació artística». El capítol de Berbel és un exemple pràctic de com l’escola pot jugar un paper proactiu en la transformació holística de l’entorn. A partir d’intervencions organitzades a nivell social, històric i artístic, es proposa una transformació raonada del paisatge urbà de la zona Nou Llevant i La Soledat de la ciutat de Palma. Les distintes intervencions explicades s’articulen des del CEIP Joan Miró, el col·legi públic de la barriada, des d’on s’exerceix una mirada crítica i a la vegada constructiva i integradora al barri. Des del guiatge de distints especialistes els infants descobreixen i transformen el barri a través de l’escola. Igualment, el text de Vicens es basa en una experiència educativa d’àmbit universitari a partir de la qual es proposa un treball per a desenvolupar la consciència ecològica. A partir del concepte d’intel·ligència ecològica (Goleman 2009) s’organitza una proposta teòrica-pràctica d’àmbit artístic que pretén reflexionar sobre les conseqüències que tenen les accions de l’home sobre el territori.
Una altra proposta d’aquest bloc és de Joan Mas —«Turisme de masses i sostenibilitat: una aproximació didàctica a través de la interpretació multidisciplinària de Mallorca a l’aula de català del Regne Unit»— i parteix de la formació superior de ciutadans globals fora del territori de Mallorca. Per Joan Mas, «ciutadà global» significa que l’individu forma part d’una comunitat planetària, la qual cosa implica el reconeixement d’una responsabilitat pròpia basada en la igualtat, respecte i valoració de la diversitat. El treball de Mas està basat en les programacions d’estudis de les universitats del Regne Unit que inclouen projectes per la internacionalització, inclusió, diversitat i educació per al desenvolupament sostenible. En la mesura que es basa en el context dels ensenyaments de català de la Universitat de Liverpool, Mas tracta la inclusió de contingut sociocultural a l’aula de català a fora del domini lingüístic, duta a terme a partir de material autèntic i de disciplines diverses, i ofereix a l’estudiant una aproximació pedagògica que permet desenvolupar diversos procediments. D’una banda, ajuda a afavorir la pràctica de les destreses necessàries per l’aprenentatge de la llengua. Per l’altra, permet fomentar una consciència crítica i unes habilitats interculturals necessàries per desenvolupar-se en un món globalitzat. En aquest context, l’impacte del turisme, entès com a sector fonamental i motor econòmic de Mallorca, esdevé un tema socialment qüestionat pel que fa als seus efectes sobre la preservació de la riquesa del patrimoni cultural i paisatgístic de l’illa. Afegim en aquest bloc una altra aportació en relació al tractament de la sensibilitat ecològica a través del cant coral. Dita aportació se centra en l’educació artística musical i el paisatge. La relació entre la pràctica del cant coral i l’ecologia és la combinació que Irina Capriles posa en valor al seu treball titulat «Ecocrítica musica i cant coral». A partir d’un seguit d’obres emblemàtiques del repertori coral de temàtica naturalista se demostra l’eficiència del cant coral com a mitjà per assolir certs nivells de consciència ecològica. Com a pràctica altament socialitzadora i que exercita habilitats simultànies, el fet de cantar de forma col·lectiva, segons Capriles, «és capaç de tocar cors i despertar consciències».
L’últim capítol del llibre és l’epíleg de Magdalena Jaume: «(Re)En-cantar el paisatge. (Re)En-cantar el món», una contribució des de la mirada externa/interna del paisatge. En aquest text Magdalena Jaume disserta sobre la idea del paisatge com el més comú dels indrets i a partir d’una revisió històrico-literària. Des de Petrarca fins a Heidegger, passant per la visió aborigen australiana, el paisatge que descriu Jaume esdevé un lloc per a la construcció emocional i simbòlica, un espai emblemàtic on també hi habita la cultura. A partir de distintes cosmovisions comparades del paisatge, aquest capítol posa de manifest els elements de contrast que es desprenen tant de les distintes idees de paisatge com de la cultura del paisatge pròpiament dita.
Tot plegat ens ajuda a comprendre el paisatge de Mallorca com un sistema a escala de les grans problemàtiques socials i mediambientals, al mateix temps que ens ha permès analitzar els distints fenòmens que es desprenen de l’aprofitament del territori. Per altra banda, la feina feta evidencia la importància d’observar la perpetuïtat i l’actualització del mite de l’illa de la calma, així com de relacionar els distints textos que en denuncien llur destrucció. En tot cas, integrar la dimensió transformadora del paisatge a través de les diferents pràctiques educatives ha estat una prioritat, fins al punt que hem generat una evidència col·lectiva que demostra com les formes d’interacció social i cultural tenen conseqüències multifactorials pel paisatge. Així doncs, esperam que els textos que venen a continuació no només donin peu per a la reflexió ecològica del paisatge sinó que també n’estimulin noves visions basades en «la cura de la casa de tots».
Bibliografia
Albelda, José (2014): «Los paisajes del declive. La concepción del paisaje en el contexto de la crisis global», Fabrikart 11, p. 12-27
Canyelles, Tomeu i Vives, Gabriel (2020): Magaluf, més enllà del mite, Palma: Lleonard Muntaner
Goleman, Daniel (2009): Inteligencia Ecológica, Barcelona: Kairós
Morell, Marc (2013): “De l’espai no te’n refies mai”. El treball urbà en la formulació/lluita de classe», Quadern-e 18, nº. 2
Morton, Timothy (2018): Pensamiento ecológico, Madrid: Paidós
Murray, Iván; Rullán, Onofre; Blázquez, Macià (2005): «Las huellas territoriales de deterioro ecológico. El trasfondo oculto de la explosión turística en Baleares», Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales 9, p. 181-204
Murray, Iván (2017): «The role of crises in the production, destruction and restructuring of tourist sapces. The case of the Balearic Islands», Investigaciones turísticas 13, p.1-29
Papa Francesc (2015): Laudato Si, la cura de la casa de tots, Roma: Ancora
Perelló, Sebastià (2014): Els darreres de l’illa. Literatura de viatges i les Illes Balears, Palma: Lleonard Muntaner
Picornell, Climent (1990): «Turisme i territori a les illes Balears: 18 conclusions generals sobre la geografia, la història, els impactes i la política del turisme a les illes Balears», Treballs de geografia 43, p.43-48
Prats, Lloreç (2019): Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme, Barcelona: Edicions UB
Pratt, Mary Louise (1992): Imperial Eyes: Travel Writing and Transculturation, Londres: Routledge
Riera, Carme (1994): Escenarios para la felicidad, Palma: Olañeta
Said, Edward (1978): Orientalism, Londres: Random House
Tugores, Francesca (2008): La descoberta del patrimoni. Viatgers decimonònics i patrimoni historicoartístic a Mallorca, Palma: Hiperbòlic
Vicens, Francesc (2021): «Música i cultura audiovisual en la construcció del tòpic turístic de la mediterraneïtat: la recepció de l’anunci d’Estrella Damm a Menorca» a Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i present, Barcelona: Afers, p.109-137
Vives, Antoni i Vicens, Francesc (2021): «Cultura turística i identitat local. Múltiples perspectives de classe i gènere» a Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i present, Barcelona: Afers, p.9-24
[1] En el capítol 4 de Laudato Si. Sobre la cura de la casa de tots, «Una ecologia integral» Francesc parla sobre ecologia humana, ambiental, social i cultural, és a dir, integral. En aquest mateix apartat es tracta l’ecologia com a principi del bé comú fent especialment atenció a la cultura com a dimensió necessària de la identitat humana (Francesc 2015:107 i ss).
[2] El programa dels Objectius del Desenvolupament Sostenible 2030 (ODS 2030) promogut per l’ONU en la cimera de Rio+20 és la resposta global organitzada per fer front a la preservació i la millora dels hàbitats socials, culturals i naturals, vegeu https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/ [data de consulta: març de 2021].
[3] Tot i que aquest canvi es va produir arreu de l’illa va ser especialment visible a les zones de la platja de Palma i s’Arenal de Llucmajor i a la part de la costa dels municipis d’Andratx i Calvià.
[4] Iniciatives com Tramuntana XXI, associació sense ànim de lucre que treballa per preservar els valors de la Serra de Tramuntana, o la declaració de Patrimoni Cultural de la UNESCO el 2011 han contribuït activament al desenvolupament de polítiques sostenibles, a establir compromisos per garantir la qualitat ambiental i a incentivar models de gestió inclusius i respectuosos per a la salvaguarda del territori, vegeu https://tramuntanaxxi.com/ [data de consulta: març de 2022]
[5] La crítica del moviment ecologista en relació al paisatge de Mallorca es tracta en els capítols 5 i 7 d’aquest llibre.
[6] Vegeu ODS 2030.
[7] Des de la dècada dels anys 70 Mallorca ha assolit fites històriques del moviment ecologista: Parc de la mar (1975), Cabrera, Parc Nacional (1972), Salvem sa Dragonera (1978), Salvem es Trenc (1979), Salvem Mondragó (1979), parc natural s’Albufera (1988), aprovació de la Llei d’Espais Naturals LEN (1991), prohibició de pisos de lloguer turístic a Palma (2018), Pins sí, pàrquing no! Puig de Sant Pere (2000), Al Molinar Port petit (2020), Son Bonet pulmó verd, no al parc fotovoltaic (2021).
[8] El projecte s’inclou dins la primera convocatòria de projectes de recerca del CESAG-UP.Comillas —Centre d’Ensenyaments Superiors Alberta Giménez— del curs 2020-2021 i porta per codi PRO2020-001. Entre els seus investigadors hi ha els autors que signen els capítols d’aquest llibre.
[9] Vegis el capítol 3 «La interpretació artística del paisatge cultural de Mallorca. La Serra de Tramuntana, mite i Patrimoni Mundial» de Concepció Bauçà de Mirabò.
[10] La nombrosa producció artística d’obres relacionades amb Mallorca no hi ha dubte que ha contribuït a consolidar-ne la imatge idealitzada del paisatge. També la literatura, la música, la fotografia, la pintura i el cinema, a través dels seus creadors ha donat lloc a una imatge feliç del paisatge insular. Des del segle XIX i fins a l’actualitat l’illa de Mallorca ha estat un escenari artístic de preferència. Des de la literatura de viatges i els quadres modernistes de paisatge fins a les pel·lícules americanes, l’illa de Mallorca ha inspirat un gran nombre de produccions en formats que van des de l’anunci publicitari a la cançó pop o de la sèrie televisiva a la novel·la social.
