La Sibil·la. Informe anual de la UNESCO 2014-15

L’informe de seguiment és una memòria que recull distints aspectes relacionats amb totes les activitats relacionades amb la sibil·la escomeses a Mallorca i també fora de l’illa entre els mesos de gener de 2014 i el mes de desembre de 2015.

L’informe consta de dues fases:

Fase 1. Relació sistemàtica d’activitats culturals entorn de la Sibil·la.

Aquesta fase inclou una relació sistemàtica de les conferències, els concerts, un registre de la visibilitat web, una relació de les entrades en mitjans de comunicación, l’edició de llibres i discs, la presència de la sibil·la en congresos o en activitats per a la recerca científica.

Fase 2. Registre de dades documentals, descriptives i socials de la Sibil·la durant la Nit de Nadal.

Aquest registre inclou aspectes formals i aspectes socials. Aquesta fase està estructurat en quatre apartats d’informació: “descripció de l’activitat”, “ensenyament-aprenentatge”, “aspectes musicals”, “aspectes formals de la representació” i “rellevància social”.

L’informe s’ha fet a partir de dues bases de dades reunides a partir de qüestionaris i de restrajar heroteques i itineraris on line. La mostra constitueix un setanta per cent del total de representacions de la sibil·la de Mallorca. Això garanteix conclusions bastant aproximades a la realitat pel fet que la mostra és significativa. Així i tot, les peculiaritats formals d’indrets com Campos, Lluc o Felanitx o zones de Llevant com Sant Llorenç o el Dolors de Manacor, tot i ser indrets poc numèrics aporten un grau de riquesa molt notable al conjunt de l’activitat.

Els resultats de l’informe es detallen a continuació:

1. Canvis en els models d’aprenentatge del cant. Per primera vegada apareixen sibil·les que l’aprenen dels vídeos de la xarxa ajudades per algun cançoner (Santíssim Trinitat, Palma). O el fet de cantar des de la trona, l’emplaçament tradicional, està sent substituït per l’altar, en una ocasió pel cor (Santa Eugènia).

2. Ens situam davant la problemàtica de la conservació del patrimoni moble que contribueix a la representació de la Sibil·la i que per antigor o desús obliga a desplaçar l’activitat del seu lloc d’orígen.

3. Tendència a la fidelització de les sibil·les o bé a un indret o bé al fet de cantar la sibil·la. El component emotiu, tradicional i de rellevància social porta a les sibil·leres a voler cantar-la per Nadal. És el cas de Maria Jesús Capó que fa 35 anys que canta la sibil·la a distintes parròquies de l’àrea de Palma (Génova, Santíssima Trinitat, l’Encarnació), Maria Àngels Ferrer que fa 30 anys que ho fa a la parròquia de Sant Jaume o de Maria del Mar Crespí que l’any que ve en farà 10 que la canta, havent començat de ben petita.

4. Igualment, hem trobat una actitud generalitzada de molta cura en els elements rituals de l’activitat. Són diversos els indrets on diverses persones de la comunitat parroquial que acull la sibil·la intervenen activament en algún element. L’atrezzo (vestit, espasa, birret), la música (interludis, organista, cor parroquial), suport moral (mares, monges) són els elements que apareien a la majoria de parròquies com elements de molta cura.

5. Es manté el mapa sonor. Pel que fa a als elements musicals hem de dir que la majoria d’indrets mantenen el model melòdic “de sempre”. Així i tot, recordem que el mapa sonor de les variants de la sibil·la és de cinc models ben diferenciats: Antoni Noguera, Bartomeu Torres i els models propis de Campos, Felanitx i Petra. El primer representa la variant melòdica més extesa, després ve la variant de Llc que s’estén a alguns pobles del radi d’Escorca com Inca i Pollença, i després tenim els models propis que caracteritzen un lloc com és Campos i Felanitx.

6. Des de fa un temps Petra ha recuperat una versió nova i Alcúdia constitueix un sisè intent de recuperar una sibil·la antiga però no podem parlar de variant propia pel fet que reprodueix el model de Felanitx, (vegeu la versió alcudienca de Dora Riutord de l’any 2012 a https://www.youtube.com/watch?v=wAn9Ft0sU1E). En tot cas, la versió felanitxera és l’única sibil·la que s’acompanya amb orgue i a la versió d’Alcúdia és canta a capella.

7. A nivell social continua sent l’entorn familiar i el parroquial aquell que reconeix el mèrit que té cantar la sibil·la. Els mitjans locals es fan ressò i en alguns casos la premsa autonómica dona àmplia difussió a les sibil·les dels pobles de Mallorca. Hem notat en els últims anys que ja no són els indrets de Lluc i la Seu els exclusius de mostrar l’activitat. Tant el premsa escrita com en televisió és notable l’esforç que es fa per mostrar un bon nombre d’indrets de la sibil·la.

9. Tot i que ha disminuït el nombre d’activitats entorn de la Sibil·la en relació al període anterior (2009-2013) s’ha recuperat certa normalitat després de sis anys de la incorporació de la sibil·la al Llistat de Béns Immaterials de la Unesco. Cal destacar la consolidació de la consciència col·lectiva entorn de la sibil·la que es manifesta en la concurrència de més públic a les activitats entorn del cant i un increment en el seguiment d’aquestes activitas.

10. Assimilació d’un llenguatge adequat. Els mitjans de comunicació fan mostra del nivell d’interès de les activitats relatives al cant de la sibil·la. No només en fan difusió sinó que s’aprecia l’assimilació d’un llenguatge més adequat als temps actuals. En un període de vuit anys la sibil·la ha passat de tenir un tractament merament descriptiu i repetitiu, cíclic, a formar part de l’acualitat cultural de l’Illa.

11. Interés per les propostes de nova creació inspirades en la sibil·la i la sibil·la. (Ferments Ona Edicions 2015 / Helevorn, 2015)

12. Més visibilitat. Això vol dir que el seu interés ha traspasat la frontera insular per passar a ser una mostra d’interès global. Increment de la sibil·la en simposis internacionals, alhora que s’ha consolidat la seva presencia tant en xarxes socials (facebook, Instagram) i en servidors de música Spotyfie o Youtube). 12 vídeos nous, 2 reportatges televisius (IB3 i Canal 4)

13. Perpetuïtat de concerts i representacións paral·leles: Festa de la Sibil·la (Santa Eulàlia) i el concert tradicional de la sibil·la de Sant Jaume, l’Adoració dels Reis.

14. Bon nivell d’accions formatives (audicions, concerts, simposis). 3 publicacions, 11 concerts i audicions for a de les Matines, 1 Simposi Internacional, 3 conferències.