El cant de la Sibil·la. Patrimoni de la humanitat
Ref.: VICENS, Francesc (2013): El cant de la Sibil·la. Patrimoni de la humanitat, Palma: Lleonard Muntaner, col·lecció Panorama de les Illes Balears 5.
De la INTRODUCCIÓ:
A Mallorca, amb el nom de la sibil·la es coneix el cant que hom pot escoltar en la missa de matines, la nit de Nadal, a les esglésies de l’illa. El cant de la sibil·la pertany a la tradició dels drames litúrgics medievals. La lletra, en català antic, anuncia el dia del Judici Final segons l’imaginari de l’Apocalipsi. La melodia és cantada per una veu blanca, enmig d’una posada en escena sacralitzada i solemne. El conjunt transmet una forta càrrega emocional pel fet que avui en dia forma part de l’immaginari col·lectiu del nadal mallorquí.
Fa segles, el cant de la sibil·la havia estat cantat arreu d’Europa, primer en llatí i després en llengua vernacle. Però la supervivència al procés històric de la reforma del concili de Trento va fer que la sibil·la hagi perviscut fins als nostres dies només arreu de Mallorca i a la catedral d’Alguer. Per tot plegat, va ser decretat, l’any 2010, Patrimoni Intangible de la Humanitat per la UNESCO.
El cant de la sibil·la és una activitat musical teatralitzada que al llarg dels temps s’ha anat adaptant a diferents contextos i a diferents moments històrics. Esdevé un exemple d’una tradició viva que ha demostrat tenir unes qualitats, gairebé orgàniques, del tot adaptables i que en el cas de Mallorca ha tengut una presència constant i d’importància cabdal al llarg de la seva història. Per aquest motiu el cant de la sibil·la a dia d’avui és percebut com una antiga tradició singular i genuïna – a diferència de molts altres indrets del continent europeu on se celebrava – pel fet d’haver perdurat de manera ininterrompuda en el temps.
Sabedors d’estar perpetuant una tradició medieval d’exclusivitat territorial, els mallorquins s’han vist representats en aquest símbol, la sibil·la, que en moltes situacions socials i culturals exerceix d’ambaixadora de Mallorca.
Tot i tenir un origen milenari, en les expressions dels drames litúrgics medievals, el cant de la sibil·la a Mallorca s’ha anat transmetent de generació en generació per via oral i escrita. Ha estat una manifestació que s’ha sabut adaptar a cada època (o que cada època l’ha sabut adaptar a la seva gent). Per això, l’estudi de la sibil·la al llarg de la història no només és un exercici que ens mostra els formalismes d’una melodia i un text que es va transformant, sinó que desvetlla una part rellevant de la història del país.
A continuació presentam les claus històriques de la sibil·la que ens permetran entendre la rellevància social d’aquesta tradició en l’actualitat. Per això, dedicam el següent apartat a tractar la història de la sibil·la des del segle XIII fins als nostres dies. Tot seguit per passar a analitzar el paper del Cant en la societat actual en diverses vessants, com ara el seu rol de d’emblema nacional o els canvis de “visibilitat global” com a conseqüència de la inclusió de la sibil·la al catàleg UNESCO.
